dijous, 22 de maig de 2014

LES TROBADES EN FAMÍLIA



El dia 17 de maig per la vesprada, vaig anar en companyia de la meua família, a Benirredrà, un poble de la comarca de la Safor que es troba al costat de Gandia, a gaudir d’una gran quantitat d’atractives i variades activitats organitzades per la trobada d’escoles de la Safor- Valldigna, amb el lema “Escola Valenciana, la nostra escola”.Durant tota la vesprada vam poder realitzar un fum d’activitats lúdiques i culturals amb companyia de molts més xiquets i xiquetes, famílies senceres i, com no, una gran quantitat de mestres i components de l’AMPA  que conformen els col·legis d’aquestes dues comarques tan arrelades a la nostra cultura i llengua.
Aquest dia tan intens, ens va servir a tots els assistents, no sols per a passar una vesprada agradable divertida amb companyia de les nostres  i altres famílies, sinó que també per a participar d’un dia festiu i reivindicatiu de la nostra llengua i de l’escola que tots volem, és a dir, una escola de qualitat i en valencià.

Llàstima que aquest dia festiu per aquells que parlem i estimem la nostra llengua, es vejera tacat pels actes vandàlics comesos per alguns individus que res tenen a veure en les trobades i que van aprofitar aquest  dia per a reivindicar el seu sense raó de “salvem el valencià de la intromissió del català” per a agredir a uns assistents a les trobades.

ANÀLISI DEL DECRET DE PLURILINGÜÍSME

ANÀLISI DE L’ARTICLE  QUE APAREIX EN (Pàg. 3)
Pense que el principal objectiu que persegueixen els polítics que ens governen amb aquest article és propagandístic. Aprofiten el tiró que té l’anglès dins la nostra societat per a omplir-se la boca dient que amb aquests programes s’aconseguirà un alumnat trilingüe. Però els implanten  improvisant i sense dotar als centres dels mitjans necessaris per portar-los endavant. 
Al mateix temps, dedicant  un percentatge tan baix a l’ensenyament de la llengua valenciana, l’alumnat difícilment arribarà a aprendre la varietat  estàndard i culta de la seua llengua i s’haurà de conformar amb el que aprèn en l’àmbit familiar, molt més castellanitzada. Igual el que volen amb açò és que el valencià vaja perdent-se  poc a poc. No és d’estranyar, doncs el valencià és una llengua que la majoria  dels nostres governants, ni parlen, ni volen parlar ni volen que es parle.

ANÀLISI DE L’ARTICLE 6-5
Pense que si els i les alumnes tenen contacte abans amb una llengua, açò afavorirà el seu aprenentatge. Però per a que açò ocorra , ha d’haver un entorn al voltant de l’alumnat que facilite el seu aprenentatge. És a dir, els recursos humans i materials necessaris, però, sobretot, un context social i cultural que li done continuïtat al que s’ aprenen en l’escola, cosa que en aquest país és difícil que passe, ja que una vegada l’alumne eix del centre, ja perd el contacte amb la llengua anglesa.  Una cosa que ajudaria molt, seria per exemple veure  la televisió amb versió original com passa en altres països on, l’aprenentatge de l’anglès, és molt millor que en el nostre.

ANÀLISI DE L’ARTICLE 6-7
Una mostra més que els governants valencians li donen més importància a la llengua anglesa que a la llengua valenciana. És molt important aprendre anglès, però també ho és aprendre la  llengua pròpia d’un territori, que és la que ens comuniquen una bona part d’ell. A més, pense que introduir una sola assignatura amb anglès, afavorirà l’aprenentatge de vocabulari relacionat amb continguts d’aquesta matèria però no la competència lingüística d’aquesta llengua estrangera.  Caldria treballar-la de manera transversal  relacionant els continguts en diverses àrees. D’aquesta manera s’enriquiria molt més el  vocabulari i s’afavoriria el seu aprenentatge. Ara bé, dotant als centres dels mitjans necessaris per dur endavant els programes. Crec que els governats valencians li donen  importància a l’anglès de manera fictícia. La prova està en que ni es doten els centres dels recursos suficients o que són les assignatures que ells no volen a les que introdueixen l’anglès, com per exemple Educació per a la Ciutadania. Una suggerència, com és tant important l’anglès   i també a la religió, podria ser aquesta àrea la que vehicularen en anglès.



dijous, 24 d’abril de 2014

Setmana cultural al centre Joanot Martorell de Xeraco


Amb motiu de la  setmana cultural que es celebra entre els dies 14, 15 i 16 d’abril al centre Joanot Martorell, es realitzen nombroses activitats relacionades amb la llengua i la literatura. D’entre aquestes m’agradaria destacar les més importants i les que més interessen a l’alumnat, que no són altres que el padrí lector i la fira d’intercanvis de contes i llibres.
El padrí lector consisteix en que els/les alumnes de segon i tercer cicle es desplacen fins l’altre centre per apadrinar els/les alumnes d’infantil. Cada alumne de primària triarà a un d’infantil per a ser el seu padrí lector i li llegirà i explicarà el conte han triat per aquesta lectura i passarà amb companyia d’ell fins que s’entornen a l’altre centre. Aquesta activitat es realitza amb l’objectiu de fomentar la lectura i d’afavorir les relacions de convivència entre l’alumnat,  possibilitant l’aparició d’una sèrie de vincles que permeten l’establiment de relacions socio-afectives molt importants per a ells. Al mateix temps se’ls dona als alumnes de segon i tercer cicle responsabilitats com són el cuidar de xiquets i xiquetes de menys edat, fet al que responen molt positivament.
A la fira d’intercanvis de contes, cada xiquet i xiqueta ha de portar al centre un conte o llibre de la seua propietat i que ja haja llegit, per tal de poder canviar-lo per un altre que es quedarà per a ell. Tot aquell alumnat que no porte llibre o conte, podrà gaudir de la fira mirant i llegint els llibres o contes però no podrà emportar-se’n cap.
També tots els anys i ja en van 25 edicions, l’AMPA organitza el Concurs Literari Joanot Martorell i que compta amb la col·laboració de tot el professorat i la participació de tot l’alumnat del centre, tant d’infantil com de primària i que té com a principal objectiu potenciar l’expressió escrita i la creativitat.
Cada alumne redacta un conte que s’ha haver inventat dins del termini de temps establert i li’l entrega al seu tutor per a poder participar en el concurs. Després els tutors de cada classe elegeixen els millors de cada curs que passaran a formar part de la revista literària que es publica tots els anys amb motiu d’aquest concurs. També, els alumnes guanyadors, rebran un xicotet premi que se’ls entregarà per part de l’AMPA. Al mateix temps, els contes guanyadors competiran amb els guanyadors d’altres col·legis en el Premi Sambori de les Trobades d’Escoles en Valencià.

A continuació us deixe la portada de la revista del concurs literari del curs 2012-2013, el conte guanyador del concurs d’infantil i el conte guanyador del tercer curs, alumnes amb els quals he realitzat jo les pràctiques aquest any.


Portada revista:




Conte dels alumnes d'infantil de quatre anys:







Conte dels alumnes de tercer de primària:








diumenge, 6 d’abril de 2014

Comunitats d'aprenentatge al col·legi Joanot Martorell de Xeraco

Amb l’objectiu de millorar les competències lingüístiques de l’alumnat, en el centre on he realitzat les pràctiques II,  el Joanot Martorell de Xeraco, s’estan duent a terme des d’aquest any aquestes noves metodologies d’ensenyament. Aquest centre ha estat introduint poc a poc dins les seues aules uns mètodes d’ensenyament que formen part de les comunitats d’aprenentatge. Aquests són les tertúlies dialògiques i els grups interactius.

Aquesta decisió es va prendre després d’acudir l’Equip Directiu i part de l’equip docent a uns cursos de formació impartits per la Conselleria d’Educació sobre les comunitats d’aprenentatge i en veure que eren unes metodologies interessants i positives per a l’aprenentatge de l’alumnat.
Des del centre s’ha dit que les comunitats d’aprenentatge són metodologies d’èxit que s’han comprovat científicament en diferents estudis duts a terme en els centres educatius. Amb aquests projectes s’intenta transformar social i culturalment, tant al centre com al seu entorn, a través d’una educació participativa de tota la comunitat educativa. És doncs necessària la involucració  i participació activa de les famílies i de tot l’entorn pròxim al centre per a poder dur a terme amb èxit aquests projectes.
Per començar, comentarem les tertúlies dialògiques. Aquestes  s’estan duent a terme en les dos aules del tercer curs. He de dir que jo no he participat amb aquest projecte i, per la qual cosa, sols puc contar el que m’han dit.

Segons s’ha dit des del centre, per a que una tertúlia dialògica forme part de les comunitats d’aprenentatge, els llibres que s´han de tractar han de ser de literatura clàssica. Per aquest motiu, un dels tercers està llegint El Quijote en castellà i l’altre L’Odissea en català.  S’ha de dir que hi ha detractors cap aquesta norma perquè pensen que aquestes obres tenen un vocabulari difícil de comprendre per a l’alumnat i que pot arribar, fins i tot, a avorrir-los. Mentre que altres  pensen que aquest tipus de literatura enriqueix el vocabulari dels i les alumnes.
Per a dur a terme aquest projecte, el centre ha comprat aquests llibres i els presta a l’alumnat que se’ls emporta a casa per llegir-los. En un principi, havien començat llegint dos capítols per setmana per poder acabar el llibre, però açò era impossible per als i les alumnes i es va deixar en un capítol. Per a que els alumnes llisquen a casa, es demana la col·laboració de les famílies per a que tinguen compte de que açò es produeix i, al mateix temps, que els ajuden en la comprensió del que llegeixen, ja que, si no llegeixen, no poden participar en les tertúlies. Del capítol que llegeixen, han de redactar amb les seues paraules el que més els ha cridat l’atenció i portar-ho a classe.
Quan arriba el dia de la tertúlia, els i les alumnes es desplacen a la biblioteca i es situen formant un rogle. Primer que res, el mestre llegeix en veu alta tot el capítol per a que els i les alumnes repassen el que han llegit i ho reprodueixquen una altra vegada. Després són els alumnes els que llegeixen en veu alta un per un i per ordre el que més  els ha cridat l’atenció, mentre els demés segueixen aquesta lectura al mateix temps. Una vegada ho ha llegit, ha d’explicar les raons que han fet que li cridara l’atenció eixa part del llibre. Al mateix temps, el mestre ha de fer participar als demes demanant-los que expressen la seua opinió sobre el que ha dit el company i moderar el debat per a que tot funcione bé. Durant tot el debat ha d’haver un alumne o alumna que faça el paper de secretari anotant les conclusions més importants del que allí es parle.
Amb aquest tipus d’activitats es treballa la lectura i comprensió, l’expressió escrita, l’expressió i comprensió oral, el debat, la comunicació i interacció entre iguals, l’opinió crítica, etc. Segons Mª Jesus, podem trobar diferents opinions sobre el que han llegit entre els  alumnes de diferents cursos. Així, els/les alumnes de primer cicle solen destacar aspectes com per exemple els cavallers, les batalles, etc. i els del tercer cicle altres aspectes més espirituals com l’amor, l’odi, l’amistat, etc.


Altre projecte que també forma part de les comunitats d’aprenentatge i que s’està duent a terme en el centre, és el treball amb grups interactius. He de dir que he tingut l’oportunitat de participar diverses vegades amb aquest projecte durant les meues pràctiques.
 Per a realitzar els grups interactius es divideix a la classe en grups de 4 o 5 alumnes barrejats convenientment per a que siguen heterogenis i se’ls plantegen tantes activitats com grups s’han format sobre continguts de les matèries instrumentals anteriorment tractats. La diferència entre aquests tipus d’activitats i les del treball individual supervisat pel mestre, consisteix en que els grups formen una unitat de suport i autoajuda  que ells mateixos s’han de proporcionar. Al mateix temps, en cada grup també hi ha d’haver un adult que haurà de supervisar el funcionament del grup. Ara bé, sols intervé per a que tots els alumnes i les alumnes col·laboren, resolguen  els dubtes i participen en l’activitat sense que ningú es quede al marge. Si surten dubtes sobre els  continguts de les activitats els adults no han d’intervindre i s’han de quedar al marge per a que siguen ells mateixos qui se’ls resolguen. Cada activitat durarà entre 10 i 15 minuts i serà l’adult qui canvia de taula per a que els/les alumnes no es moguen del seu lloc. Al final de l’activitat, els adults es reuneixen per intercanviar impressions  valorar el resultat de l’activitat.

Pense que aquests tipus d’activitats poden ser molt positives per al aprenentatge dels/les alumnes perquè s’estableix entre ells i elles un diàleg entre iguals facilitant la comprensió dels continguts que es tracten. És a dir, un xiquet o xiqueta és capaç d’arribar a un  altre/a perquè utilitza un vocabulari més proper i comprensible. D’altra banda, en el moment en que un xiquet o xiqueta verbalitza el que sap, està assolint aquest contingut al mateix temps que ajuda a altres a aprendre’ls. Així, totes les aportacions que es fan en el grup són importants i enriqueixen a tots els seus components en tots els aspectes, tan intel·lectuals com socioafectius.   

Ara bé, tot no són avantatges en aquests tipus d’activitats i també poden trobar algunes dificultats com ara la necessària aportació d’un gran nombre d’adults (tants com nombre de grups) per a dur-les a terme. Des del centre es vol implicar a les famílies de l’alumnat per dur-les endavant, però fins ara sols han pogut comptar amb la participació d’alguns alumnes que han realitzat les pràctiques en el centre o els que les estem realitzant en aquest moment.

dijous, 20 de març de 2014

Reflexió al voltant dels usos de les llengües a l’escola



Atenent  a la classe del dijous 13 de març en la que es va tractar l’us de les llengües als centres educatius a través de diversos programes lingüístics, he decidit fer una reflexió sobre el tracte que se li dóna a la les llengües i el programa que s’utilitza al centre en el que estic realitzant les pràctiques, el CEIP Joanot Martorell.
 El col·legi Joanot Martorell, es troba a la localitat de Xeraco, dins de la comarca de la Safor. La llengua quotidiana utilitzada per la majoria de les famílies del poble és el valencià. Encara que, a causa de la forta immigració soferta per la comarca, juntament amb la gran quantitat de families estrangeres i d’altres punts d’Espanya que s’han instalat a la platja pel turisme, s’està igualant bastant l’ús del castellà amb el del valencià. Malgrat aquest fet, la llengua predominant al col·legi i  prioritaria és el valencià.

El  centre té com a objectiu prioritari la creació d’una escola valenciana, en llengua i continguts, per tal d’aconseguir alumnes amb una competència lingüística doble (valencià i castellà).
Per tant, la llengua de relació personal dins del centre, de la documentació administrativa, de la vida quotidiana del centre: retolació, convocatòries, taulers d’anuncis, avisos, etc... de relació amb l’exterior (pares/mares, administració,...) serà el valencià no espontani i formal.
Pel que fa a la forma en que s’utilitza la llengua valenciana per part dels docents, podem dir que és la informal quan es parla entre ells, mentre que per dirigir-se als pares y alumnes dins del col·legi, és la formal i per tant, planificada.
 Respecte als alumnes, la llengua materna de la major part d’ells és el valencià i aquesta és la llengua que utilitzen per a comunicar-se entre ells, però d’una manera bastant informal. No obstant, quan ho fan amb els mestres fan un esforç i intenten utilitzar el valencià formal.
Pel que fa al programa lingüístic que s’utilitza en aquest centre, hem de tenir en compte que, en les poblacions on predomina la llengua valenciana els centres amb un nombre d’alumnes majoritàriament valencianoparlants poden adoptar quan les condicions sociolingüístiques del context ho permeten el PEV,( Programa d’Ensenyament en Valencià ). Per tant, atenent a aquestes raons, el programa introduït al centre és el PEV. Així comptarà amb l’ús del valencià com a llengua base del aprenentatge en tot el tram d’escolarització obligatòria.
Amb relació als alumnes nouvinguts, des del col·legi s’intenta ajudar-los perquè s’integren ràpidament a la normalitat del aula. Per aquest motiu, se’ls fa un recolzament amb el programa de compensatòria i amb classes de reforç. D’aquesta manera, poden aprendre la llengua valenciana i castellana sense perdre el ritme de les altres assignatures.
En canvi, quan es tracta dels pares, no és obligació del centre ajudar-los per aprendre la llengua, però en canvi es donaran facilitats per a mantindre la comunicació. Així doncs, quan els docents  parlen amb els pares nouvinguts, ho fan amb el castellà si a aquestos els és més fàcil entendre’ls, al igual que les comunicacions escrites.
Com hem dit abans, en el col·legi Joanot Martorell està instaurat el programa lingüístic PEV i, per tant, totes les assignatures llevat del castellà i l’anglès, es donaran en valencià. Per aquest fet, com és obi, es treballa el valencià de forma globalitzada en totes les matèries i, si cal fer una correcció o explicació relacionada amb la llengua, es fa encara que siga en matemàtiques o coneixement del medi. Així mateix, molts aspectes gramaticals que s’han donat en una llengua, ja no es donen en l’altra per a no repetir-los, ja que s’estaria explicant els mateixos continguts. No obstant, aquest fet depén de la metodologia de cada mestre, ja que alguns es limiten a donar els continguts dels llibres de text.
Pense que, amb la introducció d’aquest programa lingüístic, es prestigia la llengua pròpia de l’alumnat, s’augmenta la competència lingüística i, al mateix temps, també s’adquireix un bon domini del castellà.
El fet que l’alumnat valencinoparlant comence l’escolaritat donant-li tanta importància a la llengua materna, fa que augmenten considerablement les opcions per obtenir un major domini formal de la nostra llengua evitant alguns dels castellanismes i barbarismes que ja estan assolits dins la nostra societat. Al mateix temps, la consolidació i domini del valencià,  també  facilitarà l’adquisició d’altres llengües com ara el castellà o altres llengües estrangeres.
Finalment i com a conclusió, hem de dir que, des del centre es segueixen unes normes a les quals estan tots sotmesos, sense fer ninguna concessió. Per tant, per aconseguir una escola valenciana i en valencià, serà  la llengua valenciana amb la que es parle i s’escriga.

dilluns, 10 de març de 2014

Multiculturalitat a les aules



Multiculturalitat dins les aules
Aprofitant que estic realitzant pràctiques i que en la classe del dijous 6 vam tractar la multiculturalitat en les aules, faré un xicotet comentari sobre quin tractament a la diversitat cultural es fa en el centre en el que estic.
El col·legi en el que estic realitzant les pràctiques és el Joanot Martorell de Xeraco. Aquest centre escolaritza  majoritàriament  alumnat pertanyent a la localitat de Xeraco, encara que la seua realitat  ha anant variant al llarg dels últims anys. Aquest canvi ha estat produït pels moviments migratoris i l’arribada de famílies procedents d’altres països, sent en la seua majoria gent magrebí, d’Europa de l’Est i sud-americans... Açò ha produït que a l’escola augmente el nombre de matricules d’alumnes de pares immigrants i de varies nacionalitats.
No obstant, amb l’arribada de la crisi molts immigrants han abandonat el poble per tornar als seus països de procedència, fet que ha produït que les matricules d’alumnat estranger disminuixquen.  Tot i això, encara són molts els alumnes procedents d’altres països o fills de famílies estrangeres, nascuts a Xeraco.
Aquesta multiculturalitat dins les aules és una de les principals diferències que s’han pogut trobar  en els últims anys i, més si cap, si ho comparem en l’època en la que jo vaig cursar els meus estudis primaris (EGB), en la que era molt difícil trobar un alumne estranger en el centre.
Hui en dia, les escoles li han de donar molta importància a aquest fet i han d’apostar per una educació basada en el desenvolupament de valors de tolerància, igualtat i respecte cap a la varietat de cultures presents en la nostra societat.
Per aquest motiu, en el centre s’intenta, des de les primeres etapes educatives, que el seu alumnat es desmarque de prejudicis o visions estereotipades que puguen derivar en conflictes. Ho fan recolzant-se amb el Pla d’Acollida  en el que compta el centre i de forma transversal i coeducatiu a través dels seus continguts.
Aquest és un centre que té molt clar que s’ha d’integrar a tot l’alumnat dins la societat i per això en les seues classes s’afavoreix l’educació inclusiva i  no s’exclou a ningun alumne. Tracta de donar una resposta adequada a la nova diversitat cultural que ens trobem actualment dins les aules, promovent  activitats en les que tot l’alumnat  participe i evitant que apareguen actituds de discriminació cultural. Ara bé, és conscient de que per a que aquest projecte pedagògic es desenvolupe en la seua totalitat, és necessari que existeixca una continuïtat més enllà de la comunitat educativa. Per això, tan necessària és l’acceptació i acollida dels estrangers i les seues cultures i costums per la gent local com la integració i adaptació  a unes noves cultures i costums dels estrangers.
Actualment, les escoles estan plenes d’alumnat de diferents orígens i cultures, així que crec que és necessari que els xiquets i xiquetes coneguen altres cultures, que descobreixquen els seus valors y que aprenguen a conviure en un mateix espai amb una actitud de respecte cap a la diferència de l’altre. Açò facilitarà la immersió dins l’aula del nou alumnat d’origen estranger i la ensenyança intercultural. 


Dins de les aules conviuen, juguen i aprenen xiquets i xiquetes d'arreu del món. L'escola es converteix en un niu de convivència i multiculturalitat i, això, ens agrada. Tots som iguals, però també tots som diferents. De la barreja de idees i cultures ens enriquim.

Amigos de colores
(Inmaculada Díaz)

Tengo un amigo
color chocolate,
chata nariz,
labios granate.
Tengo otro amigo,
color amarillo,
ojos rasgados,
negro flequillo.
Falta mi amigo
color aceituna,
dulce mirada,
risa de luna.
Yo soy de nata,
dice el abuelo,
azules los ojos,
rubio el cabello.
Amigos de colores
unamos las manos:
negro, amarillo,
aceituna,blanco.
¡Un gran arco iris
entre todos formamos!

diumenge, 2 de març de 2014

NORMES DE CASTELLÓ O NORMES DEL 32



Les anomenades Normes de Castelló, signades per eminències de la cultura valenciana com Lluís Revest, Lluís Fullana, Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner en 1932, foren el colofó final al treball incansable d’uns pocs voluntariosos per normativitzar la llengua catalana al País Valencià amb unes normes ortogràfiques.

Aquest fou un acord històric  per unificar els criteris ortogràfics i gramaticals de la llengua catalana acceptats per tothom en eixe moment i que serviren per regular els usos lingüístics  en l’educació, en la industria editorial, en l’Administració pública, etc.
Es deixaven de banda així els desitjos personals d’uns pocs que volien imposar una llengua que ningú reconeixia i que no feia altra cosa que entravar el consens que havien arribat, entre altres, institucions culturals, escriptors, editors, representants polítics... D’aquesta manera, amb aquest acord, primava per damunt de tot la voluntat de totes les personalitats valencianes abans esmentades per normativitzar i normalitzar la llengua i que finalitzava amb un acord històric, amb l'acceptació de la unitat de la llengua al País Valencià.
No obstant, no han faltat, sobretot els últims anys, els entrebancs a la unificació de la llengua catalana amb la censura de canals de televisió com per exemple TV3,  amb la manipulació primer i el tancament després d’un mitjà per a divulgar la nostra llengua com RTVV, amb la supressió, cada vegada més, de línies d’ensenyança en valencià en l’educació pública, amb les constants rectificacions a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, etc.
Pense jo que, en compte de posar entrebancs a la unificació de la llengua que l’únic que fan es crear polèmiques i dividir als valencians, el que s’ha de fer és aprofitar el llegat que ens van deixar tan il·lustres valencians i apostar per la unitat i la normalització de la llengua catalana. Açò servirà per a  la consecució d’una única llengua per a tots els seus parlants.