Aprofitant la classe del dijous 13 de febrer, en la que
va sorgir tant gran debat sobre la nostra llengua i en la que va hi haure tanta
participació fent que la classe fora molt més interessant, m’agradaria deixar
escrits alguns dels temes allí tractats.
Com vam parlar en
aquesta sessió, estem comprovant com la influència de les llengües més
poderoses van imposant-se sobre les llengües minoritàries fent que aquestes cada vegada es parlen menys
i que, fins i tot, algunes arriben a desapareixer.
En concret, sobre el valencià que és la nostra llengua i
és la que ens afecta, estan apareguent nombrosos fets que fan que poc a poc el
castellà vaja imposant-se i que el nombre de parlants de la nostra llengua vaja en disminució.
Així, fets com la supressió de línies en valencià dels
nostres centres per la Conselleria d’Educació, els pocs mitjans de comunicació
que hi han en valencià, més encara, amb el tancament RTVV on es difondia, encara que poc, la nostra
llengua, el poc sentit comú que, des del meu parèixer, tenen alguns pares que,
no sé perquè, sent valencià parlants parlen als seus fills en castellà, etc.
Pel que a mi respecta, vaig a centrar-me en els pares que
parlen als seus fills en castellà, ja que aquest fet en pilla molt de prop,
doncs tinc uns amics que ho fan. Aquesta parella, sent de famílies que han
parlat i els han parlat a ells tota la vida en valencià, els ha pegat ara, no
sé perquè, per parlar-li al seu fill en castellà i, això, que el porten a un
col·legi on la llengua vehicular és el castellà. Al meu parer, l’únic que van a
aconseguir és que el seu fill no aprenga
el valencià i que puga tenir problemes en el futur si, per el que siga,
necessita la llengua valenciana per alguna cosa.
Pareix ser, que per a ells és millor que el seu fill
parle en castellà i no sàpiga el valencià. El castellà que el tenim fins en la
sopa, és a dir, mitjans de comunicació, la majoria centralitzats, escoles, institucions,
ròtols publicitaris... i que els xiquets, només mirant la tele, se’l ensenyen.
Pense que no ensenyar al seu fill la seua llengua materna sols va a impedir que
aquest xiquet siga bilingüe i que tinga una major capacitat lingüística.
Aquesta parella, s’afegeix així a la moda que va hi haure
a la ciutat de Gandia d’algunes famílies valencià parlants de parlar als seus fills només en castellà com
a símbol de superioritat. Encara sort que pareix que en els últims temps
aquesta tendència a Gandia ha anat canviant i crec
que cada vegada es parla més el valencià a les escoles, institucions i per les
famílies gandianes. Pel bé de la nostra llengua, espere que siga així.