Reflexió al voltant dels usos de les llengües a l’escola

Atenent  a la classe del dijous 13 de març en la que es va tractar l’us de les llengües als centres educatius a través de diversos programes lingüístics, he decidit fer una reflexió sobre el tracte que se li dóna a la les llengües i el programa que s’utilitza al centre en el que estic realitzant les pràctiques, el CEIP Joanot Martorell.

 El col·legi Joanot Martorell, es troba a la localitat de Xeraco, dins de la comarca de la Safor. La llengua quotidiana utilitzada per la majoria de les famílies del poble és el valencià. Encara que, a causa de la forta immigració soferta per la comarca, juntament amb la gran quantitat de families estrangeres i d’altres punts d’Espanya que s’han instalat a la platja pel turisme, s’està igualant bastant l’ús del castellà amb el del valencià. Malgrat aquest fet, la llengua predominant al col·legi i  prioritaria és el valencià.

El  centre té com a objectiu prioritari la creació d’una escola valenciana, en llengua i continguts, per tal d’aconseguir alumnes amb una competència lingüística doble (valencià i castellà).

Per tant, la llengua de relació personal dins del centre, de la documentació administrativa, de la vida quotidiana del centre: retolació, convocatòries, taulers d’anuncis, avisos, etc... de relació amb l’exterior (pares/mares, administració,...) serà el valencià no espontani i formal.

Pel que fa a la forma en que s’utilitza la llengua valenciana per part dels docents, podem dir que és la informal quan es parla entre ells, mentre que per dirigir-se als pares y alumnes dins del col·legi, és la formal i per tant, planificada.

 Respecte als alumnes, la llengua materna de la major part d’ells és el valencià i aquesta és la llengua que utilitzen per a comunicar-se entre ells, però d’una manera bastant informal. No obstant, quan ho fan amb els mestres fan un esforç i intenten utilitzar el valencià formal.

Pel que fa al programa lingüístic que s’utilitza en aquest centre, hem de tenir en compte que, en les poblacions on predomina la llengua valenciana els centres amb un nombre d’alumnes majoritàriament valencianoparlants poden adoptar quan les condicions sociolingüístiques del context ho permeten el PEV,( Programa d’Ensenyament en Valencià ). Per tant, atenent a aquestes raons, el programa introduït al centre és el PEV. Així comptarà amb l’ús del valencià com a llengua base del aprenentatge en tot el tram d’escolarització obligatòria.

Amb relació als alumnes nouvinguts, des del col·legi s’intenta ajudar-los perquè s’integren ràpidament a la normalitat del aula. Per aquest motiu, se’ls fa un recolzament amb el programa de compensatòria i amb classes de reforç. D’aquesta manera, poden aprendre la llengua valenciana i castellana sense perdre el ritme de les altres assignatures.

En canvi, quan es tracta dels pares, no és obligació del centre ajudar-los per aprendre la llengua, però en canvi es donaran facilitats per a mantindre la comunicació. Així doncs, quan els docents  parlen amb els pares nouvinguts, ho fan amb el castellà si a aquestos els és més fàcil entendre’ls, al igual que les comunicacions escrites.

Com hem dit abans, en el col·legi Joanot Martorell està instaurat el programa lingüístic PEV i, per tant, totes les assignatures llevat del castellà i l’anglès, es donaran en valencià. Per aquest fet, com és obi, es treballa el valencià de forma globalitzada en totes les matèries i, si cal fer una correcció o explicació relacionada amb la llengua, es fa encara que siga en matemàtiques o coneixement del medi. Així mateix, molts aspectes gramaticals que s’han donat en una llengua, ja no es donen en l’altra per a no repetir-los, ja que s’estaria explicant els mateixos continguts. No obstant, aquest fet depén de la metodologia de cada mestre, ja que alguns es limiten a donar els continguts dels llibres de text.

Pense que, amb la introducció d’aquest programa lingüístic, es prestigia la llengua pròpia de l’alumnat, s’augmenta la competència lingüística i, al mateix temps, també s’adquireix un bon domini del castellà.

El fet que l’alumnat valencinoparlant comence l’escolaritat donant-li tanta importància a la llengua materna, fa que augmenten considerablement les opcions per obtenir un major domini formal de la nostra llengua evitant alguns dels castellanismes i barbarismes que ja estan assolits dins la nostra societat. Al mateix temps, la consolidació i domini del valencià,  també  facilitarà l’adquisició d’altres llengües com ara el castellà o altres llengües estrangeres.

Finalment i com a conclusió, hem de dir que, des del centre es segueixen unes normes a les quals estan tots sotmesos, sense fer ninguna concessió. Per tant, per aconseguir una escola valenciana i en valencià, serà  la llengua valenciana amb la que es parle i s’escriga.

Multiculturalitat a les aules

Multiculturalitat dins les aules

Aprofitant que estic realitzant pràctiques i que en la classe del dijous 6 vam tractar la multiculturalitat en les aules, faré un xicotet comentari sobre quin tractament a la diversitat cultural es fa en el centre en el que estic.

El col·legi en el que estic realitzant les pràctiques és el Joanot Martorell de Xeraco. Aquest centre escolaritza  majoritàriament  alumnat pertanyent a la localitat de Xeraco, encara que la seua realitat  ha anant variant al llarg dels últims anys. Aquest canvi ha estat produït pels moviments migratoris i l’arribada de famílies procedents d’altres països, sent en la seua majoria gent magrebí, d’Europa de l’Est i sud-americans... Açò ha produït que a l’escola augmente el nombre de matricules d’alumnes de pares immigrants i de varies nacionalitats.

No obstant, amb l’arribada de la crisi molts immigrants han abandonat el poble per tornar als seus països de procedència, fet que ha produït que les matricules d’alumnat estranger disminuixquen.  Tot i això, encara són molts els alumnes procedents d’altres països o fills de famílies estrangeres, nascuts a Xeraco.

Aquesta multiculturalitat dins les aules és una de les principals diferències que s’han pogut trobar  en els últims anys i, més si cap, si ho comparem en l’època en la que jo vaig cursar els meus estudis primaris (EGB), en la que era molt difícil trobar un alumne estranger en el centre.

Hui en dia, les escoles li han de donar molta importància a aquest fet i han d’apostar per una educació basada en el desenvolupament de valors de tolerància, igualtat i respecte cap a la varietat de cultures presents en la nostra societat.

Per aquest motiu, en el centre s’intenta, des de les primeres etapes educatives, que el seu alumnat es desmarque de prejudicis o visions estereotipades que puguen derivar en conflictes. Ho fan recolzant-se amb el Pla d’Acollida  en el que compta el centre i de forma transversal i coeducatiu a través dels seus continguts.

Aquest és un centre que té molt clar que s’ha d’integrar a tot l’alumnat dins la societat i per això en les seues classes s’afavoreix l’educació inclusiva i  no s’exclou a ningun alumne. Tracta de donar una resposta adequada a la nova diversitat cultural que ens trobem actualment dins les aules, promovent  activitats en les que tot l’alumnat  participe i evitant que apareguen actituds de discriminació cultural. Ara bé, és conscient de que per a que aquest projecte pedagògic es desenvolupe en la seua totalitat, és necessari que existeixca una continuïtat més enllà de la comunitat educativa. Per això, tan necessària és l’acceptació i acollida dels estrangers i les seues cultures i costums per la gent local com la integració i adaptació  a unes noves cultures i costums dels estrangers.

Actualment, les escoles estan plenes d’alumnat de diferents orígens i cultures, així que crec que és necessari que els xiquets i xiquetes coneguen altres cultures, que descobreixquen els seus valors y que aprenguen a conviure en un mateix espai amb una actitud de respecte cap a la diferència de l’altre. Açò facilitarà la immersió dins l’aula del nou alumnat d’origen estranger i la ensenyança intercultural. 

Dins de les aules conviuen, juguen i aprenen xiquets i xiquetes d'arreu del món. L'escola es converteix en un niu de convivència i multiculturalitat i, això, ens agrada. Tots som iguals, però també tots som diferents. De la barreja de idees i cultures ens enriquim.

Amigos de colores

(Inmaculada Díaz)

Tengo un amigo

color chocolate,

chata nariz,

labios granate.

Tengo otro amigo,

color amarillo,

ojos rasgados,

negro flequillo.

Falta mi amigo

color aceituna,

dulce mirada,

risa de luna.

Yo soy de nata,

dice el abuelo,

azules los ojos,

rubio el cabello.

Amigos de colores

unamos las manos:

negro, amarillo,

aceituna,blanco.

¡Un gran arco iris

entre todos formamos!

NORMES DE CASTELLÓ O NORMES DEL 32

Les anomenades Normes de Castelló, signades per eminències de la cultura valenciana com Lluís Revest, Lluís Fullana, Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner en 1932, foren el colofó final al treball incansable d’uns pocs voluntariosos per normativitzar la llengua catalana al País Valencià amb unes normes ortogràfiques.

Aquest fou un acord històric  per unificar els criteris ortogràfics i gramaticals de la llengua catalana acceptats per tothom en eixe moment i que serviren per regular els usos lingüístics  en l’educació, en la industria editorial, en l’Administració pública, etc.

Es deixaven de banda així els desitjos personals d’uns pocs que volien imposar una llengua que ningú reconeixia i que no feia altra cosa que entravar el consens que havien arribat, entre altres, institucions culturals, escriptors, editors, representants polítics... D’aquesta manera, amb aquest acord, primava per damunt de tot la voluntat de totes les personalitats valencianes abans esmentades per normativitzar i normalitzar la llengua i que finalitzava amb un acord històric, amb l'acceptació de la unitat de la llengua al País Valencià.

No obstant, no han faltat, sobretot els últims anys, els entrebancs a la unificació de la llengua catalana amb la censura de canals de televisió com per exemple TV3,  amb la manipulació primer i el tancament després d’un mitjà per a divulgar la nostra llengua com RTVV, amb la supressió, cada vegada més, de línies d’ensenyança en valencià en l’educació pública, amb les constants rectificacions a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, etc.

Pense jo que, en compte de posar entrebancs a la unificació de la llengua que l’únic que fan es crear polèmiques i dividir als valencians, el que s’ha de fer és aprofitar el llegat que ens van deixar tan il·lustres valencians i apostar per la unitat i la normalització de la llengua catalana. Açò servirà per a  la consecució d’una única llengua per a tots els seus parlants.