diumenge, 2 de març del 2014

NORMES DE CASTELLÓ O NORMES DEL 32



Les anomenades Normes de Castelló, signades per eminències de la cultura valenciana com Lluís Revest, Lluís Fullana, Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner en 1932, foren el colofó final al treball incansable d’uns pocs voluntariosos per normativitzar la llengua catalana al País Valencià amb unes normes ortogràfiques.

Aquest fou un acord històric  per unificar els criteris ortogràfics i gramaticals de la llengua catalana acceptats per tothom en eixe moment i que serviren per regular els usos lingüístics  en l’educació, en la industria editorial, en l’Administració pública, etc.
Es deixaven de banda així els desitjos personals d’uns pocs que volien imposar una llengua que ningú reconeixia i que no feia altra cosa que entravar el consens que havien arribat, entre altres, institucions culturals, escriptors, editors, representants polítics... D’aquesta manera, amb aquest acord, primava per damunt de tot la voluntat de totes les personalitats valencianes abans esmentades per normativitzar i normalitzar la llengua i que finalitzava amb un acord històric, amb l'acceptació de la unitat de la llengua al País Valencià.
No obstant, no han faltat, sobretot els últims anys, els entrebancs a la unificació de la llengua catalana amb la censura de canals de televisió com per exemple TV3,  amb la manipulació primer i el tancament després d’un mitjà per a divulgar la nostra llengua com RTVV, amb la supressió, cada vegada més, de línies d’ensenyança en valencià en l’educació pública, amb les constants rectificacions a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, etc.
Pense jo que, en compte de posar entrebancs a la unificació de la llengua que l’únic que fan es crear polèmiques i dividir als valencians, el que s’ha de fer és aprofitar el llegat que ens van deixar tan il·lustres valencians i apostar per la unitat i la normalització de la llengua catalana. Açò servirà per a  la consecució d’una única llengua per a tots els seus parlants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada