Les anomenades Normes de Castelló, signades per
eminències de la cultura valenciana com Lluís
Revest, Lluís Fullana, Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner en 1932, foren el colofó final al treball incansable d’uns
pocs voluntariosos per normativitzar la llengua catalana al País Valencià amb
unes normes ortogràfiques.
Aquest fou un acord històric per unificar els criteris ortogràfics i
gramaticals de la llengua catalana acceptats per tothom en eixe moment i que
serviren per regular els usos lingüístics en l’educació, en la industria editorial, en l’Administració
pública, etc.
Es deixaven de banda així els desitjos personals d’uns
pocs que volien imposar una llengua que ningú reconeixia i que no feia altra
cosa que entravar el consens que havien arribat, entre altres, institucions
culturals, escriptors, editors, representants polítics... D’aquesta manera, amb
aquest acord, primava per damunt de tot la voluntat de totes les personalitats
valencianes abans esmentades per normativitzar i normalitzar la llengua i que
finalitzava amb un acord històric, amb l'acceptació
de la unitat de la llengua al País Valencià.
No obstant, no han faltat, sobretot els últims anys,
els entrebancs a la unificació de la llengua catalana amb la censura de canals
de televisió com per exemple TV3, amb la
manipulació primer i el tancament després d’un mitjà per a divulgar la nostra
llengua com RTVV, amb la supressió, cada vegada més, de línies d’ensenyança en
valencià en l’educació pública, amb les constants rectificacions a l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua, etc.
Pense jo que, en compte de posar entrebancs a la
unificació de la llengua que l’únic que fan es crear polèmiques i dividir als
valencians, el que s’ha de fer és aprofitar el llegat que ens van deixar tan il·lustres
valencians i apostar per la unitat i la normalització de la llengua catalana.
Açò servirà per a la consecució d’una
única llengua per a tots els seus parlants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada