dijous, 20 de març del 2014

Reflexió al voltant dels usos de les llengües a l’escola



Atenent  a la classe del dijous 13 de març en la que es va tractar l’us de les llengües als centres educatius a través de diversos programes lingüístics, he decidit fer una reflexió sobre el tracte que se li dóna a la les llengües i el programa que s’utilitza al centre en el que estic realitzant les pràctiques, el CEIP Joanot Martorell.
 El col·legi Joanot Martorell, es troba a la localitat de Xeraco, dins de la comarca de la Safor. La llengua quotidiana utilitzada per la majoria de les famílies del poble és el valencià. Encara que, a causa de la forta immigració soferta per la comarca, juntament amb la gran quantitat de families estrangeres i d’altres punts d’Espanya que s’han instalat a la platja pel turisme, s’està igualant bastant l’ús del castellà amb el del valencià. Malgrat aquest fet, la llengua predominant al col·legi i  prioritaria és el valencià.

El  centre té com a objectiu prioritari la creació d’una escola valenciana, en llengua i continguts, per tal d’aconseguir alumnes amb una competència lingüística doble (valencià i castellà).
Per tant, la llengua de relació personal dins del centre, de la documentació administrativa, de la vida quotidiana del centre: retolació, convocatòries, taulers d’anuncis, avisos, etc... de relació amb l’exterior (pares/mares, administració,...) serà el valencià no espontani i formal.
Pel que fa a la forma en que s’utilitza la llengua valenciana per part dels docents, podem dir que és la informal quan es parla entre ells, mentre que per dirigir-se als pares y alumnes dins del col·legi, és la formal i per tant, planificada.
 Respecte als alumnes, la llengua materna de la major part d’ells és el valencià i aquesta és la llengua que utilitzen per a comunicar-se entre ells, però d’una manera bastant informal. No obstant, quan ho fan amb els mestres fan un esforç i intenten utilitzar el valencià formal.
Pel que fa al programa lingüístic que s’utilitza en aquest centre, hem de tenir en compte que, en les poblacions on predomina la llengua valenciana els centres amb un nombre d’alumnes majoritàriament valencianoparlants poden adoptar quan les condicions sociolingüístiques del context ho permeten el PEV,( Programa d’Ensenyament en Valencià ). Per tant, atenent a aquestes raons, el programa introduït al centre és el PEV. Així comptarà amb l’ús del valencià com a llengua base del aprenentatge en tot el tram d’escolarització obligatòria.
Amb relació als alumnes nouvinguts, des del col·legi s’intenta ajudar-los perquè s’integren ràpidament a la normalitat del aula. Per aquest motiu, se’ls fa un recolzament amb el programa de compensatòria i amb classes de reforç. D’aquesta manera, poden aprendre la llengua valenciana i castellana sense perdre el ritme de les altres assignatures.
En canvi, quan es tracta dels pares, no és obligació del centre ajudar-los per aprendre la llengua, però en canvi es donaran facilitats per a mantindre la comunicació. Així doncs, quan els docents  parlen amb els pares nouvinguts, ho fan amb el castellà si a aquestos els és més fàcil entendre’ls, al igual que les comunicacions escrites.
Com hem dit abans, en el col·legi Joanot Martorell està instaurat el programa lingüístic PEV i, per tant, totes les assignatures llevat del castellà i l’anglès, es donaran en valencià. Per aquest fet, com és obi, es treballa el valencià de forma globalitzada en totes les matèries i, si cal fer una correcció o explicació relacionada amb la llengua, es fa encara que siga en matemàtiques o coneixement del medi. Així mateix, molts aspectes gramaticals que s’han donat en una llengua, ja no es donen en l’altra per a no repetir-los, ja que s’estaria explicant els mateixos continguts. No obstant, aquest fet depén de la metodologia de cada mestre, ja que alguns es limiten a donar els continguts dels llibres de text.
Pense que, amb la introducció d’aquest programa lingüístic, es prestigia la llengua pròpia de l’alumnat, s’augmenta la competència lingüística i, al mateix temps, també s’adquireix un bon domini del castellà.
El fet que l’alumnat valencinoparlant comence l’escolaritat donant-li tanta importància a la llengua materna, fa que augmenten considerablement les opcions per obtenir un major domini formal de la nostra llengua evitant alguns dels castellanismes i barbarismes que ja estan assolits dins la nostra societat. Al mateix temps, la consolidació i domini del valencià,  també  facilitarà l’adquisició d’altres llengües com ara el castellà o altres llengües estrangeres.
Finalment i com a conclusió, hem de dir que, des del centre es segueixen unes normes a les quals estan tots sotmesos, sense fer ninguna concessió. Per tant, per aconseguir una escola valenciana i en valencià, serà  la llengua valenciana amb la que es parle i s’escriga.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada