Amb l’objectiu
de millorar les competències lingüístiques de l’alumnat, en el centre on he
realitzat les pràctiques II, el Joanot
Martorell de Xeraco, s’estan duent a terme des d’aquest any aquestes noves
metodologies d’ensenyament. Aquest centre ha estat introduint poc a poc dins
les seues aules uns mètodes d’ensenyament que formen part de les comunitats
d’aprenentatge. Aquests són les tertúlies dialògiques i els grups interactius.
Aquesta decisió
es va prendre després d’acudir l’Equip Directiu i part de l’equip docent a uns
cursos de formació impartits per la Conselleria d’Educació sobre les comunitats
d’aprenentatge i en veure que eren unes metodologies interessants i positives
per a l’aprenentatge de l’alumnat.
Des del centre s’ha
dit que les comunitats d’aprenentatge són metodologies d’èxit que s’han
comprovat científicament en diferents estudis duts a terme en els centres
educatius. Amb aquests projectes s’intenta transformar social i culturalment,
tant al centre com al seu entorn, a través d’una educació participativa de tota
la comunitat educativa. És doncs necessària la involucració i participació activa de les famílies i de
tot l’entorn pròxim al centre per a poder dur a terme amb èxit aquests
projectes.
Per començar,
comentarem les tertúlies dialògiques.
Aquestes s’estan duent a terme en les
dos aules del tercer curs. He de dir que jo no he participat amb aquest
projecte i, per la qual cosa, sols puc contar el que m’han dit.
Segons s’ha dit
des del centre, per a que una tertúlia dialògica forme part de les comunitats
d’aprenentatge, els llibres que s´han de tractar han de ser de literatura
clàssica. Per aquest motiu, un dels tercers està llegint El Quijote en castellà
i l’altre L’Odissea en català. S’ha de
dir que hi ha detractors cap aquesta norma perquè pensen que aquestes obres
tenen un vocabulari difícil de comprendre per a l’alumnat i que pot arribar,
fins i tot, a avorrir-los. Mentre que altres
pensen que aquest tipus de literatura enriqueix el vocabulari dels i les
alumnes.
Per a dur a
terme aquest projecte, el centre ha comprat aquests llibres i els presta a l’alumnat
que se’ls emporta a casa per llegir-los. En un principi, havien començat
llegint dos capítols per setmana per poder acabar el llibre, però açò era
impossible per als i les alumnes i es va deixar en un capítol. Per a que els
alumnes llisquen a casa, es demana la col·laboració de les famílies per a que
tinguen compte de que açò es produeix i, al mateix temps, que els ajuden en la
comprensió del que llegeixen, ja que, si no llegeixen, no poden participar en
les tertúlies. Del capítol que llegeixen, han de redactar amb les seues
paraules el que més els ha cridat l’atenció i portar-ho a classe.
Quan arriba el
dia de la tertúlia, els i les alumnes es desplacen a la biblioteca i es situen
formant un rogle. Primer que res, el mestre llegeix en veu alta tot el capítol
per a que els i les alumnes repassen el que han llegit i ho reprodueixquen una
altra vegada. Després són els alumnes els que llegeixen en veu alta un per un i
per ordre el que més els ha cridat
l’atenció, mentre els demés segueixen aquesta lectura al mateix temps. Una
vegada ho ha llegit, ha d’explicar les raons que han fet que li cridara
l’atenció eixa part del llibre. Al mateix temps, el mestre ha de fer participar
als demes demanant-los que expressen la seua opinió sobre el que ha dit el company
i moderar el debat per a que tot funcione bé. Durant tot el debat ha d’haver un
alumne o alumna que faça el paper de secretari anotant les conclusions més
importants del que allí es parle.
Amb aquest tipus
d’activitats es treballa la lectura i comprensió, l’expressió escrita,
l’expressió i comprensió oral, el debat, la comunicació i interacció entre
iguals, l’opinió crítica, etc. Segons Mª Jesus, podem trobar diferents opinions
sobre el que han llegit entre els
alumnes de diferents cursos. Així, els/les alumnes de primer cicle solen
destacar aspectes com per exemple els cavallers, les batalles, etc. i els del
tercer cicle altres aspectes més espirituals com l’amor, l’odi, l’amistat, etc.
Altre projecte que també forma part de les
comunitats d’aprenentatge i que s’està duent a terme en el centre, és el
treball amb grups interactius. He de
dir que he tingut l’oportunitat de participar diverses vegades amb aquest
projecte durant les meues pràctiques.
Per a
realitzar els grups interactius es divideix a la classe en grups de 4 o 5
alumnes barrejats convenientment per a que siguen heterogenis i se’ls plantegen
tantes activitats com grups s’han format sobre continguts de les matèries
instrumentals anteriorment tractats. La diferència entre aquests tipus
d’activitats i les del treball individual supervisat pel mestre, consisteix en
que els grups formen una unitat de suport i autoajuda que ells mateixos s’han de proporcionar. Al
mateix temps, en cada grup també hi ha d’haver un adult que haurà de supervisar
el funcionament del grup. Ara bé, sols intervé per a que tots els alumnes i les
alumnes col·laboren, resolguen els
dubtes i participen en l’activitat sense que ningú es quede al marge. Si surten
dubtes sobre els continguts de les
activitats els adults no han d’intervindre i s’han de quedar al marge per a que
siguen ells mateixos qui se’ls resolguen. Cada activitat durarà entre 10 i 15
minuts i serà l’adult qui canvia de taula per a que els/les alumnes no es
moguen del seu lloc. Al final de l’activitat, els adults es reuneixen per
intercanviar impressions valorar el
resultat de l’activitat.
Pense que aquests tipus d’activitats poden ser molt
positives per al aprenentatge dels/les alumnes perquè s’estableix entre ells i
elles un diàleg entre iguals facilitant la comprensió dels continguts que es
tracten. És a dir, un xiquet o xiqueta és capaç d’arribar a un altre/a perquè utilitza un vocabulari més
proper i comprensible. D’altra banda, en el moment en que un xiquet o xiqueta
verbalitza el que sap, està assolint aquest contingut al mateix temps que ajuda
a altres a aprendre’ls. Així, totes les aportacions que es fan en el grup són
importants i enriqueixen a tots els seus components en tots els aspectes, tan intel·lectuals
com socioafectius.
Ara bé, tot no són avantatges en aquests tipus
d’activitats i també poden trobar algunes dificultats com ara la necessària
aportació d’un gran nombre d’adults (tants com nombre de grups) per a dur-les a
terme. Des del centre es vol implicar a les famílies de l’alumnat per dur-les
endavant, però fins ara sols han pogut comptar amb la participació d’alguns
alumnes que han realitzat les pràctiques en el centre o els que les estem
realitzant en aquest moment.